Bye bye rainny Shanghai, hello sunny Beijing!

Hola! Us pensaveu que ja no tornaria ha escriure mai més eh!! Doncs,
I'm back! Em sap greu no haver dit res en tants dies, però estava
malalteta...
Si, si, el cos és molt inteligent. Tenia una miqueta de tos però vaig
resistir, fins que vaig arribar a Shanghai. Jo crec que el meu cos
sabia que a Shanghai tenia un bon hotel, amb calefacció i amb l'Andrea
a prop que em podia cuidar i va dir, ara, ara és el moment! I pam, em
va pujar una mica de febre i un virus intestinal molt desagradable. Es
veu que hi ha una passa. Ara, res que dos dies al llit i una mica
d'arròs bullit no puguin arreglar.
Doncs res, que de Shanghai alguna cosa he vist però no gaire. I em sap
greu, però el que he vist tampoc m'ha impresionat. Suposo que també
influeix el fet de que plovia i feia bastanta boira. Aixo si, vaig
poder veure com progressa l'edificacio del pavello espanyol de la expo
universal d'aquest estiu amb una acreditacio oficial de fotografa
(ejem, ejem), acompanyant a l'Andrea que estava fent un reportatge pel
seu diari. Sort que ella tenia una camara que donava mes el pego que
la meva digital...

Ahir ja no tenia gens de febre i tenia una gana que em moria, despres
de dos dies vevent suero fisiologic i menjant arros bullit xino (no
d'aquest que fem aqui mes gustoset). Vam agafar l'avio cap a Beijing,
amb l'Andrea. Va ser arribar a aquesta ciutat, amb solet i sentir-me
100% recuperada. Vam donar una volteta pel seu barri i vam sopar a
casa seva, amb el Cristian.
Avui ha tornat a sortir un sol espectacular, ara, la tempuratura
voltava els cero graus. M'han fet de guies i m'han portat a passejar
pel centre. Fantastic. Primer hem passat per un llac glaçat on la gent
patinava sobre gel, i els menys dotats, s'emputxaven amb uns bastons
asseguts a una cadira que portava uns redimentaris esquis enganxats a
les potes. Feien el trenet i tot! Despres hem passejat per un hutong,
hem visitat un temple budista on, extranyament no hi havia turistes, i
hem acabat dinat a un vietnamita amb una altra parella de catalans
(ell era banyolí!). Per la tarda tothom s'ha retirat menys l'Andrea,
que m'ha acompanyat a veure tendes per una zona peatonal, d'edificis
baixos molt maca. En una paradeta en concret i havia molts xinos fent
cua... Era una xurreria!! Vaya espavilat l'espanyol que ha portat els
xurrus a beijing, es forra segur! I tots els xinos fent-se fotos amb
els seus xurrus amb nata i sirope de xocolata!
Quan el sol ha començat a desapareixer ha estat l'hora de tocar el
dos, quin fred!
Diuen que Shanghai es mes maco que Pekin... Deu ser per viure-hi,
perque com a turista Pekin es deu mil vegades mes interessant, te una
vida espectacular (clar, que amb una poblacio de 18 milions, com per
no trobar-te cap xino pel carrer...). Total, que estic encantada. Dema
Tianmen i Ciutat Prohibida on my own, uns basics. Ja us explicare que
tal, ok?
Un petonet super fort a tots!!