Freeeeed, fa freeed!!! Sort de les compres que vaig fer abans de marxar. God save la jaqueta North Face de pluma 800! I els guants... i el gorro!!! Tot i que quan et lleves, veus un sol prou maco per la finestra i la calefacció del hostel et fa creure que fa una temperatura agradable, la realitat és una altra de ben diferent!
Avui hem començat el dia a -2 ºC. La part positiva és que tots els llacs estan gelats, i per tant el paissatge és espectacular.
Després de passar un parell de controls policials, he pogut entrar a la plaça Tianmen. La plaça és quadrada i poca cosa més a nivell estètic. Això si, la sensació d'estar allà enmig, rodejada de Maos i símbols comunistes, impresiona. No sé, m'he com emocionat, allà en mig, sola, rodejada de xinos (realment tete, tens una retirada asiàtica important, jeje :-) ). Després, la Ciutat Prohibida. He anat rebutjant un a un, i pacientment, tots aquells que s'oferien com a guia i he optat per l'audioguia. La veritat és que les explicacions semblaven més aviat un culebron sobre concubines, amants i fills no reconeguts, que no pas sobre fets històrics objectius. Millor, he estat més entretinguda.
Després de caminar una eternitat he parat a dinar al Starbucks, si mira, un sandwich em venia més de gust. Amb energies renovades he proseguit la marxa. Crec que al mapa de Pekin haurien de posar allò que surt als retrovisors del cotxe de "los objectos pueden parecer más cerca de lo que realmente estan", que adaptat al mapa seria "las distancias pueden parecer más cortas de lo que realmente son". Per favor, quin fart de caminar. Clar, com és tan gran, en el mapa només surten els carrers que tenen més de quatre carrils. Total, que tu, innocent dius, vale, un carrer i giro a la dreta, doncs nooooo, potser son vuit carrers, qui sap.... En fin, que no em queixo, que així he pogut veure la ciutat. Finalment, he arribat al meu destí, els jardins de Beihai. Preciós. Llac glaçat, una pagoda blanca a dalt d'un muntanyeta i una vista sobre Pekin molt maca. All llac, tornava a haver-hi gent a sobre d'una especie de trineu molt primitiu lliscant pel gel... no m'hi he pogut estar, pel modic preu d'un euro m'he montat a sobre d'un cosa d'aquestes, rodejada de nens. M'ho he passat pipa, relliscant i donant voltes sobre mi mateixa, casi no hi cabia però bueno... ja us ensenyaré les fotos!
Doncs res, he passejat i passejat i quan ja no podia més he agafat un taxi per tornar al hostel. Petit problema, no portava l'adreça... Li he assenyalat la parada de metro més propera. En principi semblava que m'havia entès, però de sobte m'ha començat ha parlar i com no l'entenia s'ha anat enfadant tot sol... El tema és que la parada de metro és diu igual que un carrer moooolt llarg i l'home no sabia a quina alçada del carrer m'havia de deixar. Total que com no obtenia resposta per part meva, ha pres la iniciativa i ha parat el taxi, en pla, ahí te quedas chavalita! Bueno, només estava a 600m del metro, i el metro a 600m més del hostal. Ja no venia d'un kilometre més!
Ara ja estic sota cobert, amb calefacció, ole, a casa l'Andrea i el Cristian. Estem decidint a veure on anem a sopar. Ja us explicaré.
En fin pilarin, com veieu estic totalment recuperada i aprofitant aquests últims dies. Un petonet!
Sílvia
PD: Ferran, Abby, no us preneu malameny el post sobre Shanghai, eh... Segur que és força maco, però no em va donar temps a disfrutar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada