La noia del hostel de Lijiang va resultar no ser anglesa sino de Sudafrica (aquella que sentia parlar amb el noi america, us enrecordeu de l'ultim post? estaven xerrant darrera meu mentres escrivia el post i en acabar em vaig afegir a la seva conversa... by the face!). Total, que ens hem forca amigues.
Ahir, durant el dia, em vaig dedicar a voltar per Lijiang, basicament per la Old Town. Aquesta part de la ciutat a l'antiguetat no tenia muralles perque per molt que entressin els soldats.... era difissilissim que s'orientessin. Si no vas amb mapa, et perds, es un fet, pero forma part de la gracia de Lijiang! Aixi que despres de visitar les tres coses mes rellevants de la ciutat, em vaig perdre deliberadament pels carrerons. Per la nit amb vaig trobar amb la Shanon, la sudafricana, i vam anar a sopar juntes. Vam pagar la novatada i vam acabar al tipic restaurant superturistic i supercar, pero, aixo si, rodejades de llumetes!! Vaig fer moooltes fotos, aixi que prepareu-vos!
Avui, em sentia mes aventurera, aixi que he caminat, he agafat un minibus i m'he plantat a Baisha, un poblet a 10 kilometre de Lijiang. Crec que era la unica turista... Ha estat tota una experiencia. Basicament eren dos carrers on la gent intercanviava verdures, fruita, carn. La gran atraccio del poble es el Dr. Ho. El Dr Ho sembla tret d'una pelicula (el professor aquell de poner cera, pulir cera), amb la seva barbeta prima i allargada, completament blanca. Te una clinica de medicina tradicional xinesa. No l'he aconseguit veure pero la facana de la seva clinica esta plena de retalls de diari amb tituars estil "The most admired man". Fent cas de la Lonely Planet he parat a fer un te amb llet al Buena Vista Bar, just davant de la clinica del Dr. Ho. Bonissim, estava bonissim. Enseguida ha vingut un noi que xapurrejava angles, els hi encanta parlar amb els turistes per practicar una mica el seu angles. Quan li he dit que era de Barcelona, enseguida m'ha dit: Messi!!!! Tothom diu el mateix, ni Jocs Olimpics ni histories, no hi ha res com tenir un club de futbol amb el jugador que ha guanyat la Pilota d'Or (algun despistat tambe diu, Ronaldinho, i clar no sere jo qui els expliqui que ara juga a Italia...). Quan hem preguntaba com tornar a Lijiang ha passat una forgoneta super cutre dient "Lijiang, Lijiang", "How much" li he contestat, "Two". Aqui quan diuen two volen dir twenty. Twenty son dos eruos aixi que m'ha semblat be i hi he pujat. M'ha portat, he pagat i he arribat al hostel. Al hostel he constatat que aquest cop two volia dir realment two (m'ho ha dit el noi de recepcio)!!! Nomes valia vint centims!!!! Que cabr... el senyor conductor que quan li he donat els diners no m'ha dit pas que m'havia equivocat. Be, en prenc nota. No em tornara ha passar.
Per la nit he tornat a sortir amb la Shanon, avui l'hem encertada, hem trobat un restaurant xulu, bo i mes baratet. I aqui estic, amb uns argentins a l'ordinador del costat sentint com planifiquen el seu viatge per la Xina, obviament ajudats per la Lonely Planet! Aqui si no tens la Lonely Planet no ets ningu!
En fin pilarin, that's it for today, dema volo cap a Shanghai. Seguire informant. Un petonet molt fort!!!
Silvia
PD: Perque els xinesos fan olor a naftalina?
PD: Us podeu creure que casi em cremo, tinc la cara ben vermelleta. Durant el dia fa molt solet i per la nit molt fredet!!!
que be, ja torno a tenir noticies teves, desprès podràs publicar la "silvia planet", quina enveja quina enveja el viatjet.
ResponEliminaQue continui anant tant be tot.
un peto
rosa mari
Silvia, todo bien? hace dias que no dices nada.
ResponEliminaPor aqui todo bien Jose Mª llegó de Suiza e Italia ayer viernes.
Besitos y esperando saber de ti, ya parece que conozca un poco de China.