Bye bye rainny Shanghai, hello sunny Beijing!

Hola! Us pensaveu que ja no tornaria ha escriure mai més eh!! Doncs,
I'm back! Em sap greu no haver dit res en tants dies, però estava
malalteta...
Si, si, el cos és molt inteligent. Tenia una miqueta de tos però vaig
resistir, fins que vaig arribar a Shanghai. Jo crec que el meu cos
sabia que a Shanghai tenia un bon hotel, amb calefacció i amb l'Andrea
a prop que em podia cuidar i va dir, ara, ara és el moment! I pam, em
va pujar una mica de febre i un virus intestinal molt desagradable. Es
veu que hi ha una passa. Ara, res que dos dies al llit i una mica
d'arròs bullit no puguin arreglar.
Doncs res, que de Shanghai alguna cosa he vist però no gaire. I em sap
greu, però el que he vist tampoc m'ha impresionat. Suposo que també
influeix el fet de que plovia i feia bastanta boira. Aixo si, vaig
poder veure com progressa l'edificacio del pavello espanyol de la expo
universal d'aquest estiu amb una acreditacio oficial de fotografa
(ejem, ejem), acompanyant a l'Andrea que estava fent un reportatge pel
seu diari. Sort que ella tenia una camara que donava mes el pego que
la meva digital...

Ahir ja no tenia gens de febre i tenia una gana que em moria, despres
de dos dies vevent suero fisiologic i menjant arros bullit xino (no
d'aquest que fem aqui mes gustoset). Vam agafar l'avio cap a Beijing,
amb l'Andrea. Va ser arribar a aquesta ciutat, amb solet i sentir-me
100% recuperada. Vam donar una volteta pel seu barri i vam sopar a
casa seva, amb el Cristian.
Avui ha tornat a sortir un sol espectacular, ara, la tempuratura
voltava els cero graus. M'han fet de guies i m'han portat a passejar
pel centre. Fantastic. Primer hem passat per un llac glaçat on la gent
patinava sobre gel, i els menys dotats, s'emputxaven amb uns bastons
asseguts a una cadira que portava uns redimentaris esquis enganxats a
les potes. Feien el trenet i tot! Despres hem passejat per un hutong,
hem visitat un temple budista on, extranyament no hi havia turistes, i
hem acabat dinat a un vietnamita amb una altra parella de catalans
(ell era banyolí!). Per la tarda tothom s'ha retirat menys l'Andrea,
que m'ha acompanyat a veure tendes per una zona peatonal, d'edificis
baixos molt maca. En una paradeta en concret i havia molts xinos fent
cua... Era una xurreria!! Vaya espavilat l'espanyol que ha portat els
xurrus a beijing, es forra segur! I tots els xinos fent-se fotos amb
els seus xurrus amb nata i sirope de xocolata!
Quan el sol ha començat a desapareixer ha estat l'hora de tocar el
dos, quin fred!
Diuen que Shanghai es mes maco que Pekin... Deu ser per viure-hi,
perque com a turista Pekin es deu mil vegades mes interessant, te una
vida espectacular (clar, que amb una poblacio de 18 milions, com per
no trobar-te cap xino pel carrer...). Total, que estic encantada. Dema
Tianmen i Ciutat Prohibida on my own, uns basics. Ja us explicare que
tal, ok?
Un petonet super fort a tots!!

Two or twenty?

La noia del hostel de Lijiang va resultar no ser anglesa sino de Sudafrica (aquella que sentia parlar amb el noi america, us enrecordeu de l'ultim post? estaven xerrant darrera meu mentres escrivia el post i en acabar em vaig afegir a la seva conversa... by the face!). Total, que ens hem forca amigues.

Ahir, durant el dia, em vaig dedicar a voltar per Lijiang, basicament per la Old Town. Aquesta part de la ciutat a l'antiguetat no tenia muralles perque per molt que entressin els soldats.... era difissilissim que s'orientessin. Si no vas amb mapa, et perds, es un fet, pero forma part de la gracia de Lijiang! Aixi que despres de visitar les tres coses mes rellevants de la ciutat, em vaig perdre deliberadament pels carrerons. Per la nit amb vaig trobar amb la Shanon, la sudafricana, i vam anar a sopar juntes. Vam pagar la novatada i vam acabar al tipic restaurant superturistic i supercar, pero, aixo si, rodejades de llumetes!! Vaig fer moooltes fotos, aixi que prepareu-vos!

Avui, em sentia mes aventurera, aixi que he caminat, he agafat un minibus i m'he plantat a Baisha, un poblet a 10 kilometre de Lijiang. Crec que era la unica turista... Ha estat tota una experiencia. Basicament eren dos carrers on la gent intercanviava verdures, fruita, carn. La gran atraccio del poble es el Dr. Ho. El Dr Ho sembla tret d'una pelicula (el professor aquell de poner cera, pulir cera), amb la seva barbeta prima i allargada, completament blanca. Te una clinica de medicina tradicional xinesa. No l'he aconseguit veure pero la facana de la seva clinica esta plena de retalls de diari amb tituars estil "The most admired man". Fent cas de la Lonely Planet he parat a fer un te amb llet al Buena Vista Bar, just davant de la clinica del Dr. Ho. Bonissim, estava bonissim. Enseguida ha vingut un noi que xapurrejava angles, els hi encanta parlar amb els turistes per practicar una mica el seu angles. Quan li he dit que era de Barcelona, enseguida m'ha dit: Messi!!!! Tothom diu el mateix, ni Jocs Olimpics ni histories, no hi ha res com tenir un club de futbol amb el jugador que ha guanyat la Pilota d'Or (algun despistat tambe diu, Ronaldinho, i clar no sere jo qui els expliqui que ara juga a Italia...). Quan hem preguntaba com tornar a Lijiang ha passat una forgoneta super cutre dient "Lijiang, Lijiang", "How much" li he contestat, "Two". Aqui quan diuen two volen dir twenty. Twenty son dos eruos aixi que m'ha semblat be i hi he pujat. M'ha portat, he pagat i he arribat al hostel. Al hostel he constatat que aquest cop two volia dir realment two (m'ho ha dit el noi de recepcio)!!! Nomes valia vint centims!!!! Que cabr... el senyor conductor que quan li he donat els diners no m'ha dit pas que m'havia equivocat. Be, en prenc nota. No em tornara ha passar.

Per la nit he tornat a sortir amb la Shanon, avui l'hem encertada, hem trobat un restaurant xulu, bo i mes baratet. I aqui estic, amb uns argentins a l'ordinador del costat sentint com planifiquen el seu viatge per la Xina, obviament ajudats per la Lonely Planet! Aqui si no tens la Lonely Planet no ets ningu!

En fin pilarin, that's it for today, dema volo cap a Shanghai. Seguire informant. Un petonet molt fort!!!

 

Silvia

 

PD: Perque els xinesos fan olor a naftalina?

PD: Us podeu creure que casi em cremo, tinc la cara ben vermelleta. Durant el dia fa molt solet i per la nit molt fredet!!!

Lijiang

Aiiii, avui ha estat un dia molt emotiu. M'he llevat, he esmorzat i m'he comencat a despedir de la gent. La Lucy, la meva amiga xinesa encara estava dormint aixi que no m'he pogut despedir. El meu taxi ha arribat, estava acabant de fer-me fotos i tancant la motxilla quan la Lucy ha aparegut corrent, amb xancletes i despentinada. Ens hem abracat... deu ser que tinc la regla pero casi em cau una llagrimeta. El taxi ha arrencat, seguia plovent. Tres dies sense parar de ploure...
El dia anterior, tot i plore, vam anar d'excursio amb una parella d'americans. Un dia sense fer res es fanastic, dos, excessiu... Aixi que ens vam posar els raincoats i a l'aventura! Ell es escriptor i director de teatre i ella ha estudiat art dramatic. Treballen de professors d'angles i ara estrenen una obra a Beijing. Va ser un luxe anar amb ells perque parlen una mica de xines i aixo, per moures amb bus i acabar anant on vols anar, es bastant important. Vam mejar "real chinese food" (deu meu com pica!!) i vam filosofar sobre la vida... A la tornada, una dutxa calenteta (feia moooolt fred) i com nova, sopant al costat de la llar de foc.

Tornant a avui, he agafat un parell de vols (tots anaven puntuals!). Tenia por perque eren de diferents companyies i nomes tenia dues hores entre vols pero... I made it!!!! Aixi, en cinc hores m'he plantat a Lijiang, a la provincia de Yunan. Venia una mica trista, pensant que despres de Yangshou potser em decebria tot... He triat un hostel que no venia a la Lonely Planet, per tant no sabia que tal seria... Quan he arribat hi havia un parell de backpakers occidentals. M'he animat. He deixat la motxilla i me n'he anat a donar una volta. El hostel esta a la mateixa Old Town pero a uns 10 min del centre, centre. He comencat a caminar. Era fosc, el terra de pedra amb canals al costat. I de sobte, pam... ple de carrerons plens de farolets vermells i llumetes. Tot de tendes mig hippies amb olor a incens, musiqueta i super ben posades. Lijiang es turistic, molt turistic. Ara es temporada baixa pels turistes occidentals pero els xinesos tenen vacances i per tant esta ple de turistes locals. De veritat, no us ho podeu imaginar, llumetes i mes llumetes, per mi, el paradis. Els bars amb musica en directe, des de mes tipo cantautor fins a discoteques amb mes pumba pumba. Altres amb reagge i gent tocant els bongos... He triat un restaurant en un segon pis que donava al carrer, tot obert a l'exterior. He sopat a la llum dels fanalets amb una noia que cantava amb una veu super suau. En aquest punt, us he trobat a faltar... Volia poder compartir-ho. He tornat caminant al hostel, molt a poc a poc... I aqui hem teniu davant l'ordinador.
Bufff, son tantes coses i tantes emocions....
En fin pilarin, vaig a enganxar-me a la conversa d'un america i una nglesa que tinc per aqui darrera.

Un petonas!

PD: Per cert, es tot taaaant barato, ole, ole, el que dona de si l'atur a Xina!

Adeu Honk Kong

Hola!! A la China no funciona blogger, aixi que aquests dies no he pogut escriure. Al final, l'Ignasi s'ha ofert per penjar els mails que li envii aixi que, I'm back!! Aquest post sera moolt llarg. Sort!
Hong kong es Hong Kong i China és China, això un ho té clar des del primer moment que un arriba a Shenzhen. A la cua d'immigracio no hi havia ni un boli que funciones, jo tenia un llapís... Jeje, heu vist mai un visat omplert a llapis? Doncs a la noia d'immigracio no li va fer tanta gracia... Ala, busca un boli i torna a fer la cua!! A tot aixo el meu vol estava retrassat, com tota la resta... Vaig anar a preguntar. Les respostes variaven a cada segon: your flight doesn't exists; you missed your flight (portava alla cinc hores, per poc pego a la noia que m'ho deia); i finalment nomes portava una hora i mitja de retard, quina alegria!! L'alegria va ser encara major quan a l'arribar a l'aeroport de destí, Guilin, hi havia un noiet amb un cartell que posava Sílvia, ole, ole. Estava convençuda que el taxista hauria marxat, pero allà estava, a les dotze de la nit, esperant-me. Despres d'una hora en cotxe, en la que nomes ens vam podeu "ni hau", vaig arribar al Giggljng Tree, el meu hostel. Era molt tard pero el soroll de les gallines revolotejant, prometia. Quan em vaig aixecar i vaig veure el hostel, els voltants i la gent vaig saber que havia estat una bona decissio. Han estat tres dies com si estigues de colonies! En lloc de guitarra tenim ceversa xina i majjong, i en lloc de foc de camp tenim una llar de foc fantastica. El primer dia vaig anar amb bici, acompanyada de nou estudiants xineses que estaven encantades de que anes amb elles i tota l'estona es volien fer fotos amb mi i practicar el seu angles (nul, per cert). Quan per fi vaig entendre que m'estaven preguntant l'edad i els hi vaig dir i van esclafar a riure! Elles tenien 21 anys, aishhh em vaig sentir una mica vella... Per demostrar-me que no era una iaia i que estava en forma vaig deixar la bici lligada i vaig pujar al Moon Hill, 800 escales sota una humitat tremenda. Vaig arribar a dalt vermella com un pebrot pero estupenda. Vaig tornar amb bici al hostel-granja-casa rural, vaig dinar i em vaig donar la tarda lliure. El meu cul no podia soportar tornar a pujar-se a una bici en unes quantes hores... Bona idea, vaig estar de 17,00h a 00,00h coneixent als altres backpackers, uns 10 en total i al staff xines. Vam parlar, vam sopar, vam parlar, vam fer unes cerveses, despres ens vam passar als mojitos i alla, estavam xerra que xerra. Uns quants vam decidir fer una excursio junts al dia seguent, i res, vam anar a dormir, ens haviem de despertar d'hora! Era el primer dia que em posaria el despertador!! Vaig comprobar tres cops que funciones. Cap a les set del mati vaig sentir un soroll.. Estava plovent!! Mooolt!! Si plovia no hi havia excursio, aixi que em vaig donar mitja volta i vaig seguir dormint... Nomes us puc dir que aquell dia em vaig guanyar el titol de la que havia esmorçat mes tard.. i amb diferencia,jeje. Tothom estava a l'habitacio comuna. Xemeneia, llumetes d'aquelles que m'agraden a mir i olor a tè. Vam llegir, vam menjar, vam jugar a cartes i vam veure pelis, 4 pelis! Quan em va tocar a mi (you pick up now!!), vaig triar... Sex and the city!! Totes les noies amuntagades al sofa, que gran. Una pena que el cd estigues tan ratllat i quan faltaven 15min, pum va decidir deixar de funcionar, un gran noooo, va omplir la sala. Em vaig fer molt amiga de la Lucy (el seu nom angles). Una noia xinesa que porta dos mesos treballant al hostel. Es la cosa mes mona, mes dolça i mes "cute" que he vist mai!!
Total, ens vam passar mes de 14 hores en aquella sala!!! Un gran dia!!!
No se, un viatge no nomes es veure coses i posar el "visto", crec que ahir vaig apendre molt mes de xina que si hagues anat a fer l'excursio, l'excursio pot esperar. A mes, normalment si no fas res en tot el dia et sents culpable, pero ahir realment no podiem fer altra cosa.
En fin pilarin, tomorrow more!!! Un super petonet a tots!!

So far, so good!

Ufff, estic rebentada! Vinc d'una zona on hi havia molts bars, així amb música en directe, molt xulus, però les meves cames dien: "no puc més!" (es el que te anar sola que acabe parlant inclus amb les teves extremitats).
Han estat dos dies fantastics. Ahir vaig pujar a dalt de tot de HK, al Peak amb tramvia i tot molt maco i se'm va ocorre baicar caminant... Allo no eren pendents, era vertical! Total agulletes al canto, ara la passejada s'ho mereixia pq va a parar al barri del Soho, que es molt guapo.
Per la nit, al Aqua, un restaurant aixi bo, amb unes vistes espectaculars!
Avui, no tenia gaire clar que fer. He començat per un temple en un barri no gaire centric. Cap occidental, pero milions de busos d'asiatics jubilats que venien a posar incens i a tirar un palillos que els hi diuen el futur... Jo he estat a punt de tirar-los pq em diguessin que havia de fer despres pero... M'he estalviat els diners dels palillus i he seguit un consell que em va donar l'andrea ahir: ves a Lamma.
Lamma es una illa a mitja hora en ferry, ha estat una gran decissio. De sobte m'he trobat en maniga curta menjant gambes a un poblet pescador, amb vistes a la platja! Impresionant, es l'ultim que m'esperava fer a Hk. Portava el llibre de l'Andrea "por China con palillos" i de sobte me sentit la protagonista d'un dels capitols: en el que explica com menjar gambes amb palillos... Tot i que l'Andrea n'explica la tecnica i varios cambrers i altra gent que estava dinant m'ho han estat ensenyant.. me les he menjades amb les mans, que passa? Home, al preu que an a veure si no les podia disfrutar! En fin, despres he fet una excursioneta d'una hora fins un altre poble i alla he agafat el fery dr tornada. Just arribar a la mainland, he vist l'espectacle de lluns i so, he agafat al metro per anar a sopar a whan chai i he tormat. Completito, no??
Tomorrow comença l'aventura de veritat, China calling! Petonets!!!

Hola a tots!!
Escric el post des de l'hotel de hong kong, que per cert, per 24h de wifi et cobren 10 euros! Anem per pams, el vol ha anat força bé, anava rodejada de filipins i he pogut constatat que a Filipines no es parla l'espanyol.
Dos recomanacions: no us poseu en jersei beig o claret per vols llargs i mai no agafeu un bombó i us el poseu a la butxaca del pantalo per menjar-vos-el més tard... Resumint que he arribat una mica bruta a hong kong...
Previa dutxa i canvi obligat de roba (no se com ho fare per treure la taca oliosa que ha deixat el ditxós bombó...), me n'he anat de compres! Si, si, he evitat allo típic de m'estiro 5 min... Es una trampa mortal! Hk promet i molt. Quan arribes de l'aeroport passes per la bahia, rebossant de containers i gratacels al fons, no vull semblar pueblerina, pero us juro que aquesta gent desafien la llei de la gravetat!
Total que he estat passejant per una zona comercial(atencio mega outlet de Espirit!). Despres he sopat una sopa( valgui la redundancia) amb noddles i coses varies més i despres he anat al mercadillu nocturn mes conegut de hong kong i... No ho he pogut evitar... He comprat!! Porto 5 hores a Asia i ja he comprat! Ai, que la motxilla no tancara...
A tot aixo m'he creuat at varios homes d'aquells que sembla que t'escupin pero sj escoltes amb atencio diuen: watches, watches. N'hi ha hagut un , insistent, que desprrs de recitar-me totes les marques i veure que el tema rellotges no... M'ha intentat vendre opi, pero per qui m'ha pres!!! A si, m'oblidava, com pot tenir una parada de metro 12 sortides diferents? Es que la probabilitat d'encertar és inferior al 10%!!
En fin pilarin, que estic encantada de la vida. Ala a llegir i a dormir, que estoy que me caigo! Un petonet a tots!

Gràcies a tots els que vau votar i gràcies pels posts del Facebook, molt útil de veritat. I como me debo a mi público i el públic ha votat motxilla... me'n vaig amb la motxilla a cuestas!!!!

Ruta d'avui (i demà):
Bcn - Munich - Hong Kong

Una abraçda a tots!
Sílvia

Turístic que no turistada!

Això va prenent forma (que ja va sent hora perquè marxo d'aquí cinc dies...):

1) Ja tinc l'hotel de Hong Kong. Tenia el dilema entre agafar-lo a una zona més guai, o a la zona més turística.. i mira per on, m'ha sortit la vena carca i l'he agafat a la típica zona de guiris, que, de fet... alguna cosa deu tenir per ser-ho, no (vamos, turística no implica turistada, no)? I com ara és temporada baixa (baixíssimaaa) doncs tampoc n'hi haurà tants
2) Tinc un vol pel dia 19 de Shenzhen a Guilin. Guilin, em pensava que era un poblet, la Xina rural vamos, fins que l'Andrea em va anunciar que té 10 milions d'habitants. Sense paraules. A Guilin de fet no s'ha m'ha perdut res però és l'aeroport que queda més aprop de Yangshuo. Diuen que aquest poble és fantàstic i la veritat és que té molt bona pinta. Aquí aniré en bici, en barqueta pel riu Li i activitats varies d'aquestes.
3) L'hotel a Yangshuo també l'he reservat fins el 22. Us adjunto el link perque us feu una idea de la zona on vaig: http://www.gigglingtree.com/

A partir d'aquí tinc una nubolosa espessa... La idea era Lijang però llegint llegint he vist que és una turistada (tate, turístic vale, però turistada... per a aquí no passo!!!) i recomanen un altre poble a tres hores que es diu Dali. Per anar a Dali haig d'agafar un avió des de Guilin fent parada a Kunming, en fin, que al final em surt careta l'excursió i no sé si val la pena. Algú que hi hagi estat em pot orientar???

Per cert, gràcies a tots pels vostres vots i les vostres reflexions al Facebook sobre l'affaire maleta/motxilla. M'han ajudat mooooolt! La veritat... encara no m'he decidit... Els que no heu votat, encara us queden tres dies per fer-ho.

Ale, un petonet per tots, vaig a seguir llegint "Por China con Palillos!, si Andrea, si, encara no m'he l'he acabat, però estoy en ello!!!

Què se suposa que s'ha de posar un/a per no passar fred a -17 graus?? (o un dia de rebaixes)

Ara mateix a Beijing estan a -17 º... 
Total, que m'he dit, Jové, anem de rebaixes que em sembla que amb el folre polar de 7 € del Decathlon no en fem prou.
Doncs si tu, un 7 de gener aquí la present estava a les 10,10h comprant amb tots els parats, marujes i altres homes i dones de bé que han demanat festa el primer dia de rebaixes per gaudir d'aquest esport nacional (per cert, sort que no vam comprar el vol a Londres d'anada i tornada per avui, jeje).

En fin, al tema, que estava jo fent cua a Massimo Dutti (és que de pas he vist una camisa molt mona i mira....). i com era una cua mooolt llarga, hem començat a xerrar amb la noia de darrera. Estava súper embarassada i m'ha confirmat que sortia de comptes avui i com estava histèrica i aburrida, ha aprofitat per anar a comprar (el primer dia de rebaixes, telaaaaaaa)! Ja en confiança m'ha dit que era de Polònia però vivia a Barcelona i aprofitant la benentesa li he formulat la pregunta clau: "I què et poses quan fa tant fred a Polònia???" I m'ha contestat rotundament: "plomes", t'has de comprar un abric, anorak o el que sigui de plomes!!!!!!"
I jo he pagat, li he desitjat sort amb el part, i com una autòmata me n'he anat a buscar plomes!!!!
I les he trobades, i de pas també he trobat uns guants de plomes i un gorro, que no era de plomes però era blau i molt repreciós... ah, una semarreta tèrmica!!!

Com ens hem de veure, les històries que cal montar-se per justificar unes compres totalment de caprici, aixó si, amb el preu rebaixat!!!!

Vaign bé les rebaixes!!!!!

PD: Jo el cartellet del 70% de rebaixes no l'he vist per enlloc, tot i que TV3 i Antena3 tenen reporters que assguren haver-lo vist...

Som-hi!

Aprofitant la benentesa, vaig decidir fer una visiteta a l'Andrea, una amiga que porta uns quatre anys vivint a la Xina, en concret a Beijing. Vaig pensar que amb uns deu dies seria suficient... la Muralla, una volteta pels hutongs, uns quants fideus tres delícies i cap a casa. Però... ben mirat, un no va cada dia a la Xina, i per tant he decidit ampliar-ho a vint dies (o més, el meu vol accepta canvis!) i fer una volteta per les seves principals ciutats i algunes zones rurals.

Resum itinerari:

De moment tinc un vol a Hong Kong. Hi arribaré el 16 de gener. La idea és estar-hi un parell o tres de dies i des d'allà volar a Guilin i visitar Yangshuo i voltants. Sense sortir de la zona de Yunnan, intentaré arribar fins a Lijang, Dali, Shangri-la, zona més de muntanya.

Després suposo que volaré cap a Shanghai, per estar-hi un parell de dies i visitar des d'allà Hangzhou i Suzhou. 

Finalment volaré a Beijing. Això no m'ho he mirat encara ja que confio en el criteri de l'Andrea (m'ha comentat que hi ha un poble mitjaval molt mono i a més la Muralla, la Ciutat Prohibida i una sèrie llarga d'etcèteres!)... aixó si, com a mínim faré una excursioneta a Qingdao!!!

En fin Pilarin, aixó ho he decidit avui... potser demà canvio d'idea...

Si teniu qualsevol sugerència, recomanació o voleu apuntar-vos... feu-m'ho saber!!!!

Ale, petons a tots!