Lijiang

Aiiii, avui ha estat un dia molt emotiu. M'he llevat, he esmorzat i m'he comencat a despedir de la gent. La Lucy, la meva amiga xinesa encara estava dormint aixi que no m'he pogut despedir. El meu taxi ha arribat, estava acabant de fer-me fotos i tancant la motxilla quan la Lucy ha aparegut corrent, amb xancletes i despentinada. Ens hem abracat... deu ser que tinc la regla pero casi em cau una llagrimeta. El taxi ha arrencat, seguia plovent. Tres dies sense parar de ploure...
El dia anterior, tot i plore, vam anar d'excursio amb una parella d'americans. Un dia sense fer res es fanastic, dos, excessiu... Aixi que ens vam posar els raincoats i a l'aventura! Ell es escriptor i director de teatre i ella ha estudiat art dramatic. Treballen de professors d'angles i ara estrenen una obra a Beijing. Va ser un luxe anar amb ells perque parlen una mica de xines i aixo, per moures amb bus i acabar anant on vols anar, es bastant important. Vam mejar "real chinese food" (deu meu com pica!!) i vam filosofar sobre la vida... A la tornada, una dutxa calenteta (feia moooolt fred) i com nova, sopant al costat de la llar de foc.

Tornant a avui, he agafat un parell de vols (tots anaven puntuals!). Tenia por perque eren de diferents companyies i nomes tenia dues hores entre vols pero... I made it!!!! Aixi, en cinc hores m'he plantat a Lijiang, a la provincia de Yunan. Venia una mica trista, pensant que despres de Yangshou potser em decebria tot... He triat un hostel que no venia a la Lonely Planet, per tant no sabia que tal seria... Quan he arribat hi havia un parell de backpakers occidentals. M'he animat. He deixat la motxilla i me n'he anat a donar una volta. El hostel esta a la mateixa Old Town pero a uns 10 min del centre, centre. He comencat a caminar. Era fosc, el terra de pedra amb canals al costat. I de sobte, pam... ple de carrerons plens de farolets vermells i llumetes. Tot de tendes mig hippies amb olor a incens, musiqueta i super ben posades. Lijiang es turistic, molt turistic. Ara es temporada baixa pels turistes occidentals pero els xinesos tenen vacances i per tant esta ple de turistes locals. De veritat, no us ho podeu imaginar, llumetes i mes llumetes, per mi, el paradis. Els bars amb musica en directe, des de mes tipo cantautor fins a discoteques amb mes pumba pumba. Altres amb reagge i gent tocant els bongos... He triat un restaurant en un segon pis que donava al carrer, tot obert a l'exterior. He sopat a la llum dels fanalets amb una noia que cantava amb una veu super suau. En aquest punt, us he trobat a faltar... Volia poder compartir-ho. He tornat caminant al hostel, molt a poc a poc... I aqui hem teniu davant l'ordinador.
Bufff, son tantes coses i tantes emocions....
En fin pilarin, vaig a enganxar-me a la conversa d'un america i una nglesa que tinc per aqui darrera.

Un petonas!

PD: Per cert, es tot taaaant barato, ole, ole, el que dona de si l'atur a Xina!