Adeu Honk Kong

Hola!! A la China no funciona blogger, aixi que aquests dies no he pogut escriure. Al final, l'Ignasi s'ha ofert per penjar els mails que li envii aixi que, I'm back!! Aquest post sera moolt llarg. Sort!
Hong kong es Hong Kong i China és China, això un ho té clar des del primer moment que un arriba a Shenzhen. A la cua d'immigracio no hi havia ni un boli que funciones, jo tenia un llapís... Jeje, heu vist mai un visat omplert a llapis? Doncs a la noia d'immigracio no li va fer tanta gracia... Ala, busca un boli i torna a fer la cua!! A tot aixo el meu vol estava retrassat, com tota la resta... Vaig anar a preguntar. Les respostes variaven a cada segon: your flight doesn't exists; you missed your flight (portava alla cinc hores, per poc pego a la noia que m'ho deia); i finalment nomes portava una hora i mitja de retard, quina alegria!! L'alegria va ser encara major quan a l'arribar a l'aeroport de destí, Guilin, hi havia un noiet amb un cartell que posava Sílvia, ole, ole. Estava convençuda que el taxista hauria marxat, pero allà estava, a les dotze de la nit, esperant-me. Despres d'una hora en cotxe, en la que nomes ens vam podeu "ni hau", vaig arribar al Giggljng Tree, el meu hostel. Era molt tard pero el soroll de les gallines revolotejant, prometia. Quan em vaig aixecar i vaig veure el hostel, els voltants i la gent vaig saber que havia estat una bona decissio. Han estat tres dies com si estigues de colonies! En lloc de guitarra tenim ceversa xina i majjong, i en lloc de foc de camp tenim una llar de foc fantastica. El primer dia vaig anar amb bici, acompanyada de nou estudiants xineses que estaven encantades de que anes amb elles i tota l'estona es volien fer fotos amb mi i practicar el seu angles (nul, per cert). Quan per fi vaig entendre que m'estaven preguntant l'edad i els hi vaig dir i van esclafar a riure! Elles tenien 21 anys, aishhh em vaig sentir una mica vella... Per demostrar-me que no era una iaia i que estava en forma vaig deixar la bici lligada i vaig pujar al Moon Hill, 800 escales sota una humitat tremenda. Vaig arribar a dalt vermella com un pebrot pero estupenda. Vaig tornar amb bici al hostel-granja-casa rural, vaig dinar i em vaig donar la tarda lliure. El meu cul no podia soportar tornar a pujar-se a una bici en unes quantes hores... Bona idea, vaig estar de 17,00h a 00,00h coneixent als altres backpackers, uns 10 en total i al staff xines. Vam parlar, vam sopar, vam parlar, vam fer unes cerveses, despres ens vam passar als mojitos i alla, estavam xerra que xerra. Uns quants vam decidir fer una excursio junts al dia seguent, i res, vam anar a dormir, ens haviem de despertar d'hora! Era el primer dia que em posaria el despertador!! Vaig comprobar tres cops que funciones. Cap a les set del mati vaig sentir un soroll.. Estava plovent!! Mooolt!! Si plovia no hi havia excursio, aixi que em vaig donar mitja volta i vaig seguir dormint... Nomes us puc dir que aquell dia em vaig guanyar el titol de la que havia esmorçat mes tard.. i amb diferencia,jeje. Tothom estava a l'habitacio comuna. Xemeneia, llumetes d'aquelles que m'agraden a mir i olor a tè. Vam llegir, vam menjar, vam jugar a cartes i vam veure pelis, 4 pelis! Quan em va tocar a mi (you pick up now!!), vaig triar... Sex and the city!! Totes les noies amuntagades al sofa, que gran. Una pena que el cd estigues tan ratllat i quan faltaven 15min, pum va decidir deixar de funcionar, un gran noooo, va omplir la sala. Em vaig fer molt amiga de la Lucy (el seu nom angles). Una noia xinesa que porta dos mesos treballant al hostel. Es la cosa mes mona, mes dolça i mes "cute" que he vist mai!!
Total, ens vam passar mes de 14 hores en aquella sala!!! Un gran dia!!!
No se, un viatge no nomes es veure coses i posar el "visto", crec que ahir vaig apendre molt mes de xina que si hagues anat a fer l'excursio, l'excursio pot esperar. A mes, normalment si no fas res en tot el dia et sents culpable, pero ahir realment no podiem fer altra cosa.
En fin pilarin, tomorrow more!!! Un super petonet a tots!!