dilluns, 18 de gener del 2010

So far, so good!

Ufff, estic rebentada! Vinc d'una zona on hi havia molts bars, així amb música en directe, molt xulus, però les meves cames dien: "no puc més!" (es el que te anar sola que acabe parlant inclus amb les teves extremitats).
Han estat dos dies fantastics. Ahir vaig pujar a dalt de tot de HK, al Peak amb tramvia i tot molt maco i se'm va ocorre baicar caminant... Allo no eren pendents, era vertical! Total agulletes al canto, ara la passejada s'ho mereixia pq va a parar al barri del Soho, que es molt guapo.
Per la nit, al Aqua, un restaurant aixi bo, amb unes vistes espectaculars!
Avui, no tenia gaire clar que fer. He començat per un temple en un barri no gaire centric. Cap occidental, pero milions de busos d'asiatics jubilats que venien a posar incens i a tirar un palillos que els hi diuen el futur... Jo he estat a punt de tirar-los pq em diguessin que havia de fer despres pero... M'he estalviat els diners dels palillus i he seguit un consell que em va donar l'andrea ahir: ves a Lamma.
Lamma es una illa a mitja hora en ferry, ha estat una gran decissio. De sobte m'he trobat en maniga curta menjant gambes a un poblet pescador, amb vistes a la platja! Impresionant, es l'ultim que m'esperava fer a Hk. Portava el llibre de l'Andrea "por China con palillos" i de sobte me sentit la protagonista d'un dels capitols: en el que explica com menjar gambes amb palillos... Tot i que l'Andrea n'explica la tecnica i varios cambrers i altra gent que estava dinant m'ho han estat ensenyant.. me les he menjades amb les mans, que passa? Home, al preu que an a veure si no les podia disfrutar! En fin, despres he fet una excursioneta d'una hora fins un altre poble i alla he agafat el fery dr tornada. Just arribar a la mainland, he vist l'espectacle de lluns i so, he agafat al metro per anar a sopar a whan chai i he tormat. Completito, no??
Tomorrow comença l'aventura de veritat, China calling! Petonets!!!

9 comentaris:

  1. I la illa del buda gegant? Al final no hi has anat? Ja veig q entre les gambes i el aqua et deus haver deixat la tira de pasta no?

    T'ha agradat el aqua? Com que t'has trovat les llums per accident? Tu que t'encanten les llumetes i et perdies aquestes?

    Demà ja marxes? Cap a on vas?

    ResponElimina
  2. Al final anar fins el buda gegant era passar-hi gairebé tot el dia i es veu que es mes turistada que turistic, per com esta montat. Total que em feia mes gracia veure altres coses. Les llumetes les tenia suer presents, de fet he recorregut l'illa en 50 min quan al cartell indicava que eren 80min (super ritme, super vermella i super agulletes que tinc!!) per agafar el ferry i arribar amb temps de sobres per veure-les. Aqua=paston, gambes no tant, la resta de menjars per 60 hk dolars, per compensar! Demà vaig cap a Guilin, pero nomes arribar fins a Shenzhen i veure si realment tinc confirmat el vol i el seient ja sera una aventura! Per cert, mira que fixar-te amb la pasta que m'he gastat dinant en lloc de en lo d'hora queem dec haver aixeca't per fer tantes coses, o algu aixi...aishh... Guapo, un peto molt fort. Per cert ja tens excursio preparada a la fabrica belga?

    ResponElimina
  3. Silvi, acabo de perder un texto largísimo que te habíamos escrito con nuestra mejor gramática catalana y con mucho cariño. No se que he hecho but, the text is lost.
    En resumen, nos encantan tus historias y ya estamos esperando el capítulo de mañana.
    Te deciamos que, como seguro somos los mas viejos del bloq, " que disfrutis pero cuidat molt" . No te fies de los chinos, aunque los veas bajitos y creas los puedes dominar.
    La Carmen i el Tete.
    La Elia t'envia una abraçada.
    Bona nit i fins demà.
    Te estimem

    ResponElimina
  4. Que no, que nomes ho deia per picar-te.

    ResponElimina
  5. Family!!! Un superpetonet! Aixo del text fa una rabia horrorosa, a mi em va passar ahir amb un dels posts, grrr i penses: aixo amb les cartes escrites a mà, les de tota la vida, no passava, no perdies el text!! Je, je una abraçada guapos!
    Ignasi, jo, quina capacitat per picar-me a 10.000 km dr distancia, jeje. voldras veure l'excel???? Doncs no n'estic fent!! Tu portes jersei xispexat... Jo no faig excels... Jajaja. Guapooo, Un petonet mooolt fort

    ResponElimina
  6. I com ho fas per anar pels puestos sense excels? Deus estar desorientada i perduda!

    ResponElimina
  7. Ai, reinaaaaaaa!!!!! Em fas molta enveja!!!! Compres, gambes i llumetes! Això és molt chupis, trobo... No fa una setmana que ets fora i et trobo a faltar!!!! Maca, jo de gran vull ser com tu, ho he decidit! :)
    A disfrutar!!!!

    ResponElimina
  8. Silvi,
    Ya me explicareis lo de los excels. Tal vez pueda incorporarlos a mi estrategia de viajes y mejorar la calidad de los mismos.
    Veo que hoy no hay report... so bad.
    Petons
    El Tete
    P.D. Ignasi, se que no corresponde al bloq pero Carmen me insiste en que le cargue el Profesor Layton y la Isla Misteriosa. Me faltan los "drivers" que me comentasteis. ¿Alguna posibilidad de que me los envieis a mi E-mail?:
    j.gran@ono.com
    Os estaré profundamente agradecido y volverá a la tranquilidad a casa.
    Petons

    ResponElimina
  9. com que no vull que els teus tios siguin els mes vells del blog, l´ignasi m´ha ensenyat com es fa i ara ja et puc escriure.
    Se que ja estàs a la xina i que tens censurat el facebook i el teu blogg, però també se que estas molt be i disfrutant molt.Aprofita, i a veure qui em guanya amb edat. Qui m´anava a dir "lo moderna" que soc.
    Un petonet - Rosa Mari

    ResponElimina