I ara... tanda de fotos!

Tot s'acaba, i l'aventura per la Xina no iba a ser menos! El dia cinc de febrer vaig aterrar a la flamant terminal 1 del Prat. Va ser com una bofetada... 40 minuts esperant les maletes, per favor, pero donde vivimos oiga! Com les maletes no sortien vaig anar a queixar-me, jeje, ho trobava a faltar (la incompatibilitat d'idiomes a la Xina no m'havia permès queixar-me, inclús quan l'últim dia a Beijing no sortia aigua calenta, quina impotència!). La noia, molt amable, tot s'ha de dir, va trucar als del handling. Intento reproduir conversa (posar veu nassal tipo azafata): "Hola, el passaje del vuelo Frankurt-Barcelona estan esperando las maletas desde hace más de media hora, ¿os importaria cargarlas?". Resultat: al cap de cinc minuts sortien les maletes (bé, en el meu cas la motxilla) per les cintes transportadores (espero que siguin d'Ammeraal Beltech). Què vol dir això... que si no m'hagués queixat seguiria esperant la maleta???? En fin Pilarín, sort que en creuar la porta de sortida, allà, entre la multitud, estava l'Ignasi. Home sweet, home!!!!!
Des de la Xina no podia penjar fotos, així que durant els propers dies he decidit anar penjant-les en el blog, per fi podreu posar cares a la Lucy, la sudafricana, etc!
Petonet, ara ja des de Barcelona! Ahh i gràcies als tots els que m'heu anat llegint i deixant comments!

Fotos 1 - GENT

 Aquí amb una noies xineses que vaig conèixer anant en bici pels voltants de Yangshou. Són estudiants de International Business, tot i així, el seu anglès era macarrònic... Ara, entre signes i chinglish van aconseguir xerrar una estona. Tenen 21 anys. Quan els hi vaig dir que en tenia 30 van esclafar a riure... vol dir això que semblo més jove?

Aquest és el David. Tot i ser de Nova York viu a la Xina, fa de profe d'anlès i escriu obres de teatre. 

Potser algun dia és un tio famós....

Estàvem a Xingping, plovia molt i vam parar a fer un té amb llet. Aquesta meitat de la Xina no té calefacció (la calefacció és centralitzada i controlada pel govern, com pels 1300 milions de xinesos no arriba... han decidit que la meitat del país en tingui i l'altre meitat no). A falta de radiadors, buenos són los braseros (que és auqesta espècie de paella que té als peus)!!!!

Aquí amb el David i l'Anna, la seva parella. Ella és de Texas i ha estudiat art dramàtic, no us ho perdeu només fa cinc mesos que estan junts i tres que viuen a la Xina! M'ho viag passar molt bé amb ells, a més com paralaven una mica de xinès, tot era mooolt més fàcil.

Això és la recepció del hostel, quan jo ja marxava...

La Lucy!!! Acabada de despertar, sense pentinar, amb xancles i lleganyes. Quica, va venir corrent a despedir-me, so cute!!!!

La Shannon, la sudafricana. Estàvem sopant a Lijiang, mentres m'explicava la seva vida, jo alucinava. Es passarà un any viatjant pel sudest asiàtic i sudamèrica. "I'm done with Xina!!", em deia, això de que els xinesos no parlessin anglès ho portava fatal!

Si, sóc jo! El problema de viatjar sola és que apenes tinc fotos meves. Així que vaig aprofitar el segon sopar amb la Shanon per a que retratés la meva habilitat amb els "palillus". 

 Doncs res, la Shannon i jo, again. Aquesta és la sala comú del hostel de Lijiang. Jo tenia el taxi epserant-me fora, goodbye and goog luck Shannon!

L'Andrew!!! Per fi! Gaudint d'un passeig per Shanghai sota una amable pluja, això em va passar factura... em vaig encostipar!

El Cristian i l'Andrea, passejant per Beijing. Diumenge, amb un sol espectacular i un fred encara més espectacular!!! Gràcies pel tour guiat pels Hutongs, els temples, etc!!!

L'Andrea i jo, amb un dels múltiples canals glaçats de Beijing. Nosaltres també estàvem glaçades!!!

Aishhhh, l'últim sopar.... Pato Pekín, navalles al vapor, mongetes verdes boníssimes, i com no, arròs tres delícies!! Tot regat amb un té hulong servit per un expert en arts marcials amb espectacle inclòs!

Bye, bye China!!!

PD: Per cert, els xinos NO mengen rollitos de primavera!!

Pròxim capítol... Curiositats de la Xina!