Ara farà un any que vaig marxar a la Xina. Només van ser uns 20 dies però les experiències i sensasions que hi vaig tenir perduren (let it linger!!!). Això de viatjar sola, sense més motxilla que la pròpia motxilla real que portava a l'esquena em va permetre gaudir del país, de la gent que hi vaig conèixer i, sobretot, d'un temps per a mi i només per a mi. No em mal interpreteu, jo sóc d'amics, una espècie social i sociable, però l'autoconfianza també cal treballar-la i viatjar sola és una de les millors maneres de fer-ho. Resultat: molt més que positiu.

Moltes coses han canviat en un any.

Avui no escric des d'un país estranger on els blogs estan prohibits. Escric des de la meva taula de la feina (tothom fa pont, és divendres post-reis, i per que dediqui uns minuts a aquest bloc tampoc no passarà res...). Aquella antiga feina a la que he tornat. Tot al meu voltant és igual: la moqueta, els cartells penjats, les taules, les cares, els amics... però en el fons res no ho és. L'"empresa" ha canviat. Ha canviat la direcció i segurament en les properes setmanes canviarà de nom i tot. I jo ja no sóc la Silvita. He crescut.

L'Andrea ja no hi és tampoc a Pekin. Ha tornat a Cabrera, a fer footing per la platja i a veure totes aquelles pelis que no arribaven a la Xina.

No sé que se n'haurà fet de la Lucy, la sudafricana o els profes americans... Tot hi els bons propòsits, mai no els hi vaig escriure un mail... Excepte la Lucy, els altres ja no hi deuen ser tampoc a la Xina.

La Xina és portada aquests dies a tots els diaris. S'anuncien com els salvadors de l'economia espanyola, els únics que confien en la recuperació d'aquest país tant pesat.

L'Albert M. també hi surt als diaris, així ens ho feia saber ahir via Facebook, Twitter, etc. La Vanguardia es feia ressò del seu projecte de marketing a Xina, Vilafranca del Penedès-Shanghai, un exemple més d'emprenedoria i autoconfiança. Esperem que sigui tot un èxit.

Un altre que avui també surt als diaris, però ja no és a la Xina, és el Cristian. Felicitar-lo també pel premi Pla. Ens haurem d'esperar fins al mes de febrer per poder corroborar el veredicte del jurat. Veurem si als aires de Pekín l'han inspirat. De segur que si.

La Xina, la Xina, la Xina,.... Per uns el passat, per altres el present i per a tots el futur!

Els millors desitjos per aquest 2011 que comença!