I ara... tanda de fotos!

Tot s'acaba, i l'aventura per la Xina no iba a ser menos! El dia cinc de febrer vaig aterrar a la flamant terminal 1 del Prat. Va ser com una bofetada... 40 minuts esperant les maletes, per favor, pero donde vivimos oiga! Com les maletes no sortien vaig anar a queixar-me, jeje, ho trobava a faltar (la incompatibilitat d'idiomes a la Xina no m'havia permès queixar-me, inclús quan l'últim dia a Beijing no sortia aigua calenta, quina impotència!). La noia, molt amable, tot s'ha de dir, va trucar als del handling. Intento reproduir conversa (posar veu nassal tipo azafata): "Hola, el passaje del vuelo Frankurt-Barcelona estan esperando las maletas desde hace más de media hora, ¿os importaria cargarlas?". Resultat: al cap de cinc minuts sortien les maletes (bé, en el meu cas la motxilla) per les cintes transportadores (espero que siguin d'Ammeraal Beltech). Què vol dir això... que si no m'hagués queixat seguiria esperant la maleta???? En fin Pilarín, sort que en creuar la porta de sortida, allà, entre la multitud, estava l'Ignasi. Home sweet, home!!!!!
Des de la Xina no podia penjar fotos, així que durant els propers dies he decidit anar penjant-les en el blog, per fi podreu posar cares a la Lucy, la sudafricana, etc!
Petonet, ara ja des de Barcelona! Ahh i gràcies als tots els que m'heu anat llegint i deixant comments!

Fotos 1 - GENT

 Aquí amb una noies xineses que vaig conèixer anant en bici pels voltants de Yangshou. Són estudiants de International Business, tot i així, el seu anglès era macarrònic... Ara, entre signes i chinglish van aconseguir xerrar una estona. Tenen 21 anys. Quan els hi vaig dir que en tenia 30 van esclafar a riure... vol dir això que semblo més jove?

Aquest és el David. Tot i ser de Nova York viu a la Xina, fa de profe d'anlès i escriu obres de teatre. 

Potser algun dia és un tio famós....

Estàvem a Xingping, plovia molt i vam parar a fer un té amb llet. Aquesta meitat de la Xina no té calefacció (la calefacció és centralitzada i controlada pel govern, com pels 1300 milions de xinesos no arriba... han decidit que la meitat del país en tingui i l'altre meitat no). A falta de radiadors, buenos són los braseros (que és auqesta espècie de paella que té als peus)!!!!

Aquí amb el David i l'Anna, la seva parella. Ella és de Texas i ha estudiat art dramàtic, no us ho perdeu només fa cinc mesos que estan junts i tres que viuen a la Xina! M'ho viag passar molt bé amb ells, a més com paralaven una mica de xinès, tot era mooolt més fàcil.

Això és la recepció del hostel, quan jo ja marxava...

La Lucy!!! Acabada de despertar, sense pentinar, amb xancles i lleganyes. Quica, va venir corrent a despedir-me, so cute!!!!

La Shannon, la sudafricana. Estàvem sopant a Lijiang, mentres m'explicava la seva vida, jo alucinava. Es passarà un any viatjant pel sudest asiàtic i sudamèrica. "I'm done with Xina!!", em deia, això de que els xinesos no parlessin anglès ho portava fatal!

Si, sóc jo! El problema de viatjar sola és que apenes tinc fotos meves. Així que vaig aprofitar el segon sopar amb la Shanon per a que retratés la meva habilitat amb els "palillus". 

 Doncs res, la Shannon i jo, again. Aquesta és la sala comú del hostel de Lijiang. Jo tenia el taxi epserant-me fora, goodbye and goog luck Shannon!

L'Andrew!!! Per fi! Gaudint d'un passeig per Shanghai sota una amable pluja, això em va passar factura... em vaig encostipar!

El Cristian i l'Andrea, passejant per Beijing. Diumenge, amb un sol espectacular i un fred encara més espectacular!!! Gràcies pel tour guiat pels Hutongs, els temples, etc!!!

L'Andrea i jo, amb un dels múltiples canals glaçats de Beijing. Nosaltres també estàvem glaçades!!!

Aishhhh, l'últim sopar.... Pato Pekín, navalles al vapor, mongetes verdes boníssimes, i com no, arròs tres delícies!! Tot regat amb un té hulong servit per un expert en arts marcials amb espectacle inclòs!

Bye, bye China!!!

PD: Per cert, els xinos NO mengen rollitos de primavera!!

Pròxim capítol... Curiositats de la Xina!

La muralla i jo

Avui seré breu, ho prometo (més que res, és que m'estan esperant per sopar...).

Cel absolutament blau,

ambient molt fred, net,

sol,

neu al voltant,

la muralla i jo.

Silenci.

 

Una experiència espectacular (tot i que els mahons d'aquesta part de la muralla són més nous que els de casa meva). M'he emocionat i tot. He corregut i cridat, no es veia ningú a prop.

Avantatges de viatjar en temporada baixa!!!

 

Un petonet molt fort, demà, últim dia....

 

Sílvia

God save les plumes 800!

Freeeeed, fa freeed!!! Sort de les compres que vaig fer abans de marxar. God save la jaqueta North Face de pluma 800! I els guants... i el gorro!!! Tot i que quan et lleves, veus un sol prou maco per la finestra i la calefacció del hostel et fa creure que fa una temperatura agradable, la realitat és una altra de ben diferent!

Avui hem començat el dia a -2 ºC. La part positiva és que tots els llacs estan gelats, i per tant el paissatge és espectacular.

Després de passar un parell de controls policials, he pogut entrar a la plaça Tianmen. La plaça és quadrada i poca cosa més a nivell estètic. Això si, la sensació d'estar allà enmig, rodejada de Maos i símbols comunistes, impresiona. No sé, m'he com emocionat, allà en mig, sola, rodejada de xinos (realment tete, tens una retirada asiàtica important, jeje :-) ). Després, la Ciutat Prohibida. He anat rebutjant un a un, i pacientment, tots aquells que s'oferien com a guia i he optat per l'audioguia. La veritat és que les explicacions semblaven més aviat un culebron sobre concubines, amants i fills no reconeguts, que no pas sobre fets històrics objectius. Millor, he estat més entretinguda.

Després de caminar una eternitat he parat a dinar al Starbucks, si mira, un sandwich em venia més de gust. Amb energies renovades he proseguit la marxa. Crec que al mapa de Pekin haurien de posar allò que surt als retrovisors del cotxe de "los objectos pueden parecer más cerca de lo que realmente estan", que adaptat al mapa seria "las distancias pueden parecer más cortas de lo que realmente son". Per favor, quin fart de caminar. Clar, com és tan gran, en el mapa només surten els carrers que tenen més de quatre carrils. Total, que tu, innocent dius, vale, un carrer i giro a la dreta, doncs nooooo, potser son vuit carrers, qui sap.... En fin, que no em queixo, que així he pogut veure la ciutat. Finalment, he arribat al meu destí, els jardins de Beihai. Preciós. Llac glaçat, una pagoda blanca a dalt d'un muntanyeta i una vista sobre Pekin molt maca. All llac, tornava a haver-hi gent a sobre d'una especie de trineu molt primitiu lliscant pel gel... no m'hi he pogut estar, pel modic preu d'un euro m'he montat a sobre d'un cosa d'aquestes, rodejada de nens. M'ho he passat pipa, relliscant i donant voltes sobre mi mateixa, casi no hi cabia però bueno... ja us ensenyaré les fotos!

Doncs res, he passejat i passejat i quan ja no podia més he agafat un taxi per tornar al hostel. Petit problema, no portava l'adreça... Li he assenyalat la parada de metro més propera. En principi semblava que m'havia entès, però de sobte m'ha començat ha parlar i com no l'entenia s'ha anat enfadant tot sol... El tema és que la parada de metro és diu igual que un carrer moooolt llarg i l'home no sabia a quina alçada del carrer m'havia de deixar. Total que com no obtenia resposta per part meva, ha pres la iniciativa i ha parat el taxi, en pla, ahí te quedas chavalita! Bueno, només estava a 600m del metro, i el metro a 600m més del hostal. Ja no venia d'un kilometre més!

 

Ara ja estic sota cobert, amb calefacció, ole, a casa l'Andrea i el Cristian. Estem decidint a veure on anem a sopar. Ja us explicaré.

 

En fin pilarin, com veieu estic totalment recuperada i aprofitant aquests últims dies. Un petonet!

Sílvia

 

 

PD: Ferran, Abby, no us preneu malameny el post sobre Shanghai, eh... Segur que és força maco, però no em va donar temps a disfrutar-ho!